GENTILESA, [GENTILLESSA] s.

Caràcter d'allò que és graciós, noble, bell.

"Com es tam bella,
Blanxa, graciosa, isnella,
Ab cors gentil;
.................................
E per sa gran gentilesa
Gint acullir
A totes gents se fa grasir"
Francesc de la Via Llibre de Fra Bernat 479

"Cavaller, dix Tirant, no ignore la tua gentilesa qui est, que vals ni que pots fer, empero no som ara en temps ni loch que hajam a venir a merits dels linatges..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. LIX

"Tres falliments / venen de vos retraure:
Perffeccio / qu altrament era vostre
Lo que mostrau / gentillessa detraure
Pus que amor / al cor gentill se mostre."
Torroella, Pere de Cançoner de Saragossa f. 185 v

"Anomene s Venus perque devalla de vena, que vol dir sanch, e, perque de la sanch se engendra la gentilesa e la amor, anomenaren la los antichs Venus per aço. E faeren la deessa de la gentilesa e de la amor."
Granollachs, Bernat de Llunari f. sogn. b vj